Amb mirada de dona

nodes

fem-grid-faces-hp-promo

La xarxa permet i segurament fomenta que les persones s’organitzin en grups d’interès al servei de causes comunes. Us voldria parlar de l’experiència de participar en col·lectius formats només per dones, de tota mena i condició: dones presents a les xarxes, actives i compromeses, que saben aprofitar-les per compartir neguits i esperances, i que sobretot gaudeixen de la complicitat que ofereix el grup.

Què els aporta, el grup?  Què és el que funciona diferent en els grups formats únicament per dones?  M’atreveixo a apuntar algunes respostes, i espero que m’ajudeu a matisar-les i completar-les a partir de les vostres pròpies experiències.

La possibilitat de buscar solucions entre totes a problemes compartits. Demanar ajuda quan cal, amb humilitat i dignitat. Recordar-se de donar les gràcies quan arriba el suport. Reivindicar amb fermesa els drets col·lectius no prou respectats, lluitar juntes per allò en què creuen. Buscar el bé comú evitant protagonismes…

Ver la entrada original 211 palabras más

Tsunami de transformació educativa

Captura de pantalla 2016-04-29 a les 19.59.13

L’escola ha estat una de les 26 escoles avançades, que s’ha compromès en el projecte Escola Nova 21. Formar part d’aquest equip és un privilegi i sense cap mena de dubte una gran responsabilitat. Quan el procés de transformació educativa en el que estàs inmers trascendeix les parets del teu propi centre, per configurar una xarxa d’instuticions edCaptura de pantalla 2016-04-29 a les 20.05.36ucatives que comparteixen un mateix horitzó, el de promoure un model educatiu propi del segle XXI, flueixen les sinèrgies, il·lusions i també les pors i a vegades fins i tot recels. Però la nova xarxa que s’ha creat, és un pas innequívoc cap a la complicitat de tots amb l’ecosistema educatiu, per fer un pas definitivament endavant vers la transformació educativa.

La suma d’esdeveniments que estem vivint en el nostre país en l’àmbit educatiu, ja no deixa cap mena de dubte de que estem experimentant el tsunami educatiumés transcendent viscut en moltes dècades. És…

Ver la entrada original 596 palabras más

Ni minoria, ni silenciosa… crònica de #5dones

nodes


diente

La gran participació en la proposta #5dones ha estat una sorpresa.  Milers de dones han vist el seu perfil de Twitter recomanat, i n’han recomanat d’altres per seguir. S’hi han abocat amb entusiasme, com ho demostren les xifres de l’impacte  durant aquests 3 dies.

Ver la entrada original 578 palabras más

MY LIFE IS MY MESSAGE

@SHIFTPARADIGM


Gandhi.001I have long dreamt of a time when all students learn at high levels and every teacher is empowered to help her students do so. I dedicate my life to making this dream a reality. It is the basis of this blog and my twitter handle— @shiftparadigm.

When the dream becomes elusive and doubts arise, I grow weary and lack strength to push-on. In those darks moments, righteous souls from earlier eras—who stood true against overwhelming odds, met daunting challenges, and moved humanity forward—provide the youthful vigor I need to push on. They are the people Bob Dylan challenges us to become.Forever 1You know about whom I write. Their names—Adams, Mandela, Rousseau, Sweitzer, King, Mother Teresa, and so on—are on the honor roll of human history. All stood upright and courageous in the face of overwhelming odds to fight oppression, inequity, and ignorance. Only the educated are ever truly free…

Ver la entrada original 763 palabras más

Want to Be More? Honour Others

@SHIFTPARADIGM

In the deep recesses of my mind, tucked in a well-protected crevasse is Heartland. Memories of my boyhood reside there. It is a place where a boy’s picturesque view of his world makes time stand still. I do not often go there, but when I do a warm memory always welcomes me. Let’s go there now. A memory of my boyhood is waiting for us.


Untitled.001A bit more than halfway through my newspaper route, I approach Mrs. Baines’ house. A stark contrast to the surrounding snow, more hovel than house, years beyond paint, it is a monument to benign neglect. Today, like everyday except Sundays, I go up the mostly ignored sidewalk, navigate a rickety step, and enter the house through a door that miraculously still hangs on its jam.

“Here’s your paper,” I say. Taking it, she invites me to sit by her coal stove. A thick layer of…

Ver la entrada original 738 palabras más

Xarxes i construcció de la identitat digital: alguns perills

nodes

Les xarxes socials formen part de la vida dels nostres adolescents. De fet, són la seva vida. Viuen en mode on. Poden trobar el que busquen a un clic. Tenen tots els amics a l’abast, sempre que vulguin i des d’on vulguin. L’existència d’Internet ha transformat hàbits, actituds i percepcions en les seves relacions socials fins a un punt insospitat. Però mentre en fan ús, estan construint la seva identitat digital, i cal ser conscients dels perills.joven

  1. FOMO  (Fear Of Missing Out).  Por de perdre’s alguna cosa. A les xarxes es tendeix a explicar la part més agradable de les nostres vides, i això pot provocar en algunes persones l’efecte que a elles no els passa res d’ interessant. S’idealitza la vida dels altres, i això pot generar enveja o un sentiment de frustració.
  2. Pèrdua de la capacitat de concentració. S’acaba de presentar un estudi que mostra amb quina freqüència miren el mòbil els…

Ver la entrada original 580 palabras más

Where Time Stands Still – The Heartland

@SHIFTPARADIGM

In the deep recesses of my mind, tucked in a well-protected crevasse is Heartland. Memories of my boyhood reside there. It is a place where a boy’s picturesque view of his world makes time stand still. I do not often go there, but when I do a warm memory always welcomes me. Let’s go there now. My first memory of boyhood is waiting for us.

IMG_2400


The moving truck, fresh off highway 2 from Des Moines, snakes up the long, tree-lined driveway. The cinders carpeting the highway crack and pop with each turn of the truck’s wheels. Every crack and pop heralds my family’s arrival to the rural, south central Iowa town of Corydon and the Victorian-era parsonage that is our new home.

I stand on the back porch of the parsonage surveying the scene that now plays out before my five-year-old eyes. Pamela, my older sister by three years…

Ver la entrada original 614 palabras más